Per què la majoria de les empreses no pren precaucions al núvol
Són les 3 de la matinada. Sap on estan les dades de la seva companyia?
Probablement alguns estiguin en format paper en l'oficina, uns altres en format electrònic als ordinadors, discos compartits i servidors i, segurament més dels quals vostè creu, els tinguin els seus empleats en els seus dispositius personals o a les seves cases. El que sí és clar és que almenys un 75% de les empreses té ja cada vegada més dades fora de les seves instal·lacions: al núvol.El núvol proporciona molts beneficis empresarials: entre ells, flexibilitat, escalabilitat i rendibilitat. En un entorn empresarial cada vegada més global i mòbil, ofereix un accés universal i inigualable a un magatzem central d'informació i aplicacions. No obstant això, moltes empreses desconfien encara d'ella. No és alguna cosa que sorprengui, atès que el concepte d'emmagatzematge en el núvol solament té uns cinc anys d'edat i abasta molt més que únicament l'emmagatzematge de dades.
Una recent enquesta realitzada entre 1.200 directius europeus per entendre millor el seu interès i preocupacions sobre l'emmagatzematge de dades en el núvol, revelava que la majoria dels seus dubtes es concentren en la seguretat real dels centres de dades, el dany potencial al que estan exposats les dades, la possibilitat que aquests quedin accessibles a tercers, sense oblidar tot el concernent a aspectes legals i compliance, cosa què comunament es coneix per ‘propietat de les dades’. La propietat de les dades queda determinada per la localització geogràfica en la qual es troben els mateixos. Així, hi ha informació, com és el cas de les dades relatives a recursos humans, que legalment ha de romandre dins de les fronteres nacionals, però la realitat és que els centres de dades poden traslladar-los fàcilment, per la qual cosa al final el client no sap molt bé on està la informació realment.
Malgrat aquesta realitat, l'estudi diu que un 75% de les empreses estaria planejant –si no ho ha fet ja– traslladar dades al núvol en els propers 12 mesos, encara que sembla que tenen molts dubtes sobre quin tipus de dades poden pujar.
Moltes empreses consideren que el núvol és apropiat per emmagatzemar tot tipus d'informació, incloent la que és clarament confidencial, com és el cas de dades sobre clients i empleats, informació històrica que la llei obliga a conservar, així com informació corporativa –documents estratègics i de política de l'empresa–. El més sorprenent, no obstant això, de l'estudi és que un 32% creu que està ben pujar al núvol informació financera i fiscal, incloent els balanços de l'empresa. Només la propietat intel·lectual i els secrets corporatius semblen ser els documents que es quedarien en l'empresa, encara que ja un 14% de les empreses estaria pensant a pujar aquesta informació també al núvol.
Dit tot això, la qual cosa més preocupa és, potser, la dada que la immensa majoria de les empreses europees –un 85%– creu que una vegada han confiat la seva informació al seu proveïdor d'emmagatzematge en núvol, deixen de tenir la responsabilitat del que passi amb aquestes dades. I aquí s'equivoquen. La legislació europea situa la responsabilitat de les dades clarament en el propietari dels mateixos i no en l'empresa que els emmagatzema.
Aquestes empreses asseguren que tenen gran cura a triar al proveïdor més adequat. Suposadament, haurien d'estar també al tant de qui té la responsabilitat final del que ocorri amb les dades. Per què aquest missatge no arriba correctament?
L'emmagatzematge basat en el núvol és gairebé una opció inevitable per a les empreses que estan tractant de gestionar la velocitat, varietat i volum de les dades que manegen; el que es coneix com ‘Big Data’, per la qual cosa sembla fàcil oblidar-se que hi ha un altre tipus d'informació que forçosament s'ha d'emmagatzemar en algun lloc físic. Els centres de dades no són infalibles: poden estar afectats per falta de subministrament elèctric, inundacions, incendis… En el pitjor escenari això pot desembocar en la deterioració i pèrdua de les dades. Per això és vital que la informació important tingui un backup addicional. Així ho considera un bon nombre d'empreses europees –al voltant d'un 20%– que té còpies de seguretat en cinta, disc o un combinat de tots dos suports, de les seves dades al núvol. Aquesta informació tranquil·litza, alhora que preocupa que una altra gran part de les empreses europees – un 21%– tingui en ment implementar un model d'alt risc per emmagatzemar les seves dades en el núvol, sense cap sistema de backup físic complementari.
En el cas que alguna cosa anés malament, aquestes empreses estarien posant en risc la continuïtat del seu negoci, a més de tenir un impacte negatiu en el seu balanç i en la reputació de la seva marca.
L'emmagatzematge en el núvol ofereix sens dubte molts beneficis, però les empreses han de prendre decisions en aquest àmbit amb gran cautela, aplicant el sentit comú a l'hora de decidir què pujar al núvol i què custodiar físicament en un altre lloc. Però sobretot, han d'entendre i acceptar que la responsabilitat de la informació és seva i no de tercers, independentment d'on aquesta es trobi. Tornem ara a la pregunta inicial. Sap on estan ara mateix les seves dades? Potser sigui un bon dia per esbrinar-ho…
tags: núvol seguretat informació responsabiltat
Ho vols compartir?
